Etòloga, encantadora de gossos

Nom: Marina Sebastián

Edat: 30

Formació: Gestió i administració pública, ja que per fer etologia demanen una carrera universitària, especialització en educació canina, teràpia assistida amb animals, gossos d’assistència i etologia, UAB.

Experiència: A València va col·laborar amb protectores com a voluntària. A Barcelona mentre estudiava passejava gossos, ensinistraments a domicili. També ha treballat amb Agility gràcies a la seva especialització en esports canins. Des de fa uns anys treballa a la Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) on va començar com a voluntària fent modificacions de conducta. Actualment segueix a la SPAM treballant com a etòloga. 

Etòloga: Etologia és l’estudi del comportament dels animals. A partir d’aquest estudi pots saber com modificar les pautes del comportament i així poder aïllar les males conductes, sempre treballant amb el reforç positiu: premiar quan es fa bé enlloc de castigar quan es fa malament. 

Com a etòloga de la SPAM, quan una persona adopta un gos o el gos desenvolupa problemes després de l’adopció oferim cursos d’etologia per ajudar, en els que també hi poden assistir els particulars. Estem portant a terme un projecte amb gossos de teràpia per treballar a presons, a geriàtrics, amb joves tutelats, etc. i jo m’encarrego de seleccionar els gossos més aptes per cada cas.

Una altra cosa que faig són els cursos de formació d’etologia de la SPAM.

Entrevista:

• Com has arribat a ser etòloga?
  Vaig voler arribar a lo més alt de la professió i vaig fer molts cursos en diferents camps de l’educació canina per aconseguir-ho.
  
• Va influenciar algun motiu personal?
  Sí. Tota la vida he viscut en una casa amb gossos, a la meva mare li encanten i n’hem arribat a tenir 5 o 6 al mateix temps. Crec que tots els que ens dediquem a aquest món del gos és per algun gos que hem tingut. Jo vaig tenir un gos que era reactiu cap a altres gossos i vaig veure el seu dia a dia, com quan passejàvem i ens creuàvem amb altres gossos es barallava, i volia trobar solucions a aquest comportament. Intentant trobar aquestes solucions vaig anar descobrint el món de l’etologia, i com que m’encanten els gossos, m’he anat especialitzant fins arribar a ser, com diu la gent, “psicòloga de gossos” (riures).
  
• Què cal per ser etòloga?
  Primer de tot una carrera universitària, i tenen prioritat els que han estudiat biologia, veterinària, i altres de la mateixa branca. Tampoc és vital, sempre que demostris el teu interès pel món del gos, com en el meu cas que la carrera no tenia res a veure (riures). Molts dels temaris estan basats en estudis en anglès, ja que el camp de l’etologia només té 30 anys, així que cal un bon nivell.
  
• Com és un dia laboral rutinari per tu?
  Cada dia és un dia diferent (riures). Per exemple avui tinc classes d’educador caní tot el matí , demà tinc classes a particulars, i la setmana que ve entrenem gossos per teràpia. També hem d’atendre emails o gent que ens truca perquè vol sessions particulars d’educació pel seu gos, també estan les classes de formació i teoria per futurs professionals. Hi ha dies que fem demostracions amb alumnes del refugi de gossos que han sortit de l’escola d’educació canina. Tota la feina està destinada a que el gos pugui sortir en adopció.
  
• Explica’m un dia de classes d’educació canina, per exemple.
  Si treballem en les intervencions assistides amb animals, a la pràctica solem treballar obediència bàsica, control i  habilitats cardinals, per a que aquell gos pugui interaccionar amb l’usuari. Si és educació canina i etologia, afecta als gossos del refugi i ens centrem en l’obediència bàsica, que serveix per a que el gos pugui sortir més fàcilment en adopció, sobretot els gossos més grans.
  Pels particulars depèn de cada situació. Si el gos estira de la corretja treballarem que estigui pendent de nosaltres quan passeja, en obediència fem ordres com “seu”, “a terra”, “quiet”, amb gossos amb por treballem que tingui confiança en les persones, i en habilitats intentem que el gos aprengui a donar la pota, que reculli una pilota i te la porti a la mà, que reculli coses del terra...petites habilitats que fan que la gent es fixi en un gos.
  
• Què és el que més t’agrada de ser etòloga?
  El contacte directe amb gossos, i la diferencia que trobo entre quan treballava amb particulars i ara que ho faig a la SPAM. Moltes vegades els problemes de conducta dels gossos els creen les persones, i al refugi no hi ha cap mà humana que reforci les males conductes. Amb les classes privades has d’educar més a l’amo que no pas al gos, en canvi al refugi puc treballar directament amb el gos, i es molt gratificant poder treballar amb un gos que no esta manipulat ni viciat per gent diàriament.
  
• Què és el que menys t’agrada?
  L’àrea d’administració, que realment no entra al camp de l’etologia, però l’haig de tocar per coordinar els cursos i formacions, cal una bona planificació per poder tirar endavant tota la feina que fem al refugi.
  En quant als gossos no hi ha res que no m’agradi... a veure, el dia a dia en un refugi és dur i hi ha coses que no són gens maques, de vegades hi poden haver baralles. Per molt que lluitem pel benestar del gos, pateixen estrès crònic, estan en gàbies, hi ha manca de llibertat, però dins de tot això sempre busquem el benestar dels gossos.
  
• Què diries als futurs etòlegs?
  Hi ha una tasca brutal a fer dins els refugis. Cal un canvi de gosseres cap a refugis, és a dir, buscar que estiguin més enfocades a protegir els gossos. Hi ha molta feina a fer als refugis, hi ha molts gossos que necessiten la nostra ajuda, com per exemple que ja que han d’estar tancats intentar que estiguin el millor possible, buscar perfils per definir els grups de gossos i que es portin bé entre ells, conèixer bé el perfil del gos per trobar la millor adopció tant per la persona com per al gos. Tota aquesta feina és per professionals, i s’ha de professionalitzar. Saber quan un gos té por o quan un gos pot mossegar al fill petit de la família, cal conèixer el perfil per fer una bona selecció, i calen estudis per fer bé aquesta feina. Això és un etòleg. 
  
• Alguna anècdota que vulguis compartir relacionada amb la teva feina?
  Hi ha moltes anècdotes. Anant a teràpies pots veure el caràcter real del gos. No és el mateix quan està dins els refugi amb 20 gossos més que quan està sol i té totes les carantonyes per a ell. És fora del context de la protectora quan realment coneixes el gos.
  (Veiem com un voluntari porta un gat al refugi) Mira, també com això que estem veient que ha arribat un gat i el porten sense transportí. Són coses que no han de passar mai. 350 gossos i un gat tot estressat que com salti i se’n vagi a un pati ens quedem sense gat (riures).
  
  
  També vull comentar que malgrat ja tenia formació d’educació canina, quan vaig fer etologia vaig sentir que completava tot el que havia aprés. Tota la base de l’educació canina és el “com ens havien ensenyat fins ara”. Abans es treballava amb la força, pressionant el gos i et deien que tu havies de ser el dominant. Avui en dia gràcies a l’etologia tot això està canviant amb la introducció del reforç positiu i altres tècniques basades en nous estudis científics. S’ha demostrat que amb la tècnica antiga de castigar, l’únic que s’aconsegueix és trencar el vincle afectiu amb el gos: no agafa por de tornar a fer allò pel que l’han castigat, sinó que agafa por al que l’ha castigat. L’etologia fomenta la psicologia canina, busca que l’educador entengui el gos per donar el reforç positiu que cada gos, com a individu, necessita, i poder modificar les conductes entenent el gos. 

Durant una de les classes