Escriptora

Nom: Marya J. del Campo

Edat: 19

Formació: Batxillerat humanístic, curs per escriptors de l’Ateneu i  filla d’un professor de llengua castellana. Actualment estudiant de psicologia.

Experiència: Va començar a escriure als 11 anys i a guanyar concursos literaris a l’escola. Entre els seus llibres més destacats estan “El señor del Astro Rey”, “Isis Iva, el Diablo del segundo infierno” i “Los sueños que Jorge se olvidó en mi cama”. Actualment està treballant en les continuacions de “Isis Iva” i “El señor del Astro Rey”. També treballa en noves històries com “La dama del mal”, “La enemiga del último cielo”, “La cortesana del ocaso albo”i “Pantomima del circo bermejo”.

Escriptora: Sentir, observar molt i pensar. Has d’absorbir el que et passa i el que sents per poder-ho escriure. 

Entrevista:

• Com has arribat a ser escriptora?Sóc una mica egòlatra, perquè així pots crear el teu mon a la teva mida dins els llibres. Des de petita he llegit moltíssim, se’m donava molt bé escriure:la gramàtica, la ortografia i tot lo relacionat amb el llenguatge. M’encantava escriure i a més m’han animat molt a seguir escrivint. El meu pare també m’ha ajudat i m’ha influenciat molt.
  

• Què cal per ser escriptora?
  Un curs com el que vaig fer a l’Ateneu no (riures). Jo crec que no s’aprén a escriure, per molt que s’intenti no tothom pot escriure. S’ha de ser constant i creure en el que fas. No es tracta d’escriure l’impuls d’un moment, sinó pensar-ho bé durant mesos, anar escrivint amb les idees que vagis tenint sobre el llibre i després ser capaç d’ordenar-les, adaptant-les entre elles. També cal sentir molt, ser bastant emotiu, sensible al món.
  
• Hi ha escriptors que escriuen una pàgina al dia, ni una més ni una menys, com a norma. Com és un dia d’escriptura rutinari per tu?
  No, no i no. A més precisament m’ho preguntes en un moment crític perquè ara mateix no estic escrivint gaire. Al curs deien que hem d’escriure cada dia, però si escrius en un dia que no tens inspiració, si no vols escriure, el resultat serà per llençar-lo perquè escriuràs coses que no senten res ni transmeten res, una porqueria. Quan tinguis ganes d’escriure t’hi has de posar com una màquina i el resultat valdrà molt la pena.
  Jo fa ja temps que no escric perquè no he pogut i estic ansiosa per escriure, i reconec que el fet d’haver estat un temps sense escriure afecta i ara em costa més posar-m’hi, però és que no es pot escriure sense inspiració.
  
• Quantes hores pots passar escrivint un dia que estiguis inspirada?
  Doncs... em puc passar tota la tarda o tota la nit.
  
• Primer fas la reflexió i desprès et poses a escriure?
  Em poso a escriure directament. Se’m van creant les frases soles, com si el cervell m’anés dictant el que haig d’escriure. A mi em passa així, i com que faig frases llargues després em quadren molt bé i penso “quina crack ets, i ahir que et va sortir aquella porqueria” (riures).
  
• Què és el que més t’agrada de ser escriptora?
  Que crees el teu mon. Ets el protagonista si vols, i si no vols no, passa tot el que vols que passi. Escrius el que vols que passi creant-ho tot com et dóna la gana, ho controles i ets el rey del món. Com que tu hi ets dins és impressionant, és el que més m’agrada.
  
• Què és el que menys t’agrada?
  Doncs no t’ho sabria dir... El que menys m’agrada és omplir els espais que queden entre escena que m’agradi i escena que m’agradi, però es clar les has d’ajuntar d’alguna forma.
  A l’hora de publicar és horrible. Se’t baixa la moral quan no t’ho publiquen perquè penses que potser no es prou bo, a més de vegades et volen fan pagar.
  
• Què diries als futurs escriptors?
  Que no facin cas del que diu la gent. Sent escriptor reps mil crítiques, tant constructives com destructives, i si com jo ets una persona sensible segons com se’t poden passar les ganes d’escriure. Per això han de fer la seva, que es posin a fer el seu llibre i l’escriuran. 
  
• Alguna anècdota que vulguis compartir relacionada amb la teva feina?
  El meu primer llibre, que vaig amb 14 anys, té els seus errors i coses sense sentit. Vaig escriure que en un aeroport al passar pel punt de control li volien treure a la protagonista uns ganivets que portava i ella deia que no, que eren d’anar a buscar a bolets, una xorrada (riures). Per això em fa certa vergonya que llegeixin aquest llibre, però és que va ser el meu primer llibre i li tinc carinyo. Diuen que tots els escriptors odien el seu primer llibre, però jo en faré una trilogia.
  El tema que vaig triar pel treball de recerca del batxillerat va ser els llibres presentats com els fills del escriptors. Em va encantar fer-lo. A més vaig aprofitar per fer una autoanàlisis de la meva evolució com a escriptora i em va servir de molt.
  Per acabar vull recomanar als que escriuen que no cometin el meu error de deixar-ho passar. Si tens ganes d’escriure, no cal que ho facis cada dia, però no deixis de fer-ho per vagància o altres motius, perquè després costa recuperar el ritme. 

Des de Entrevistando a Profesionales volem donar ànims a la Marya per que segueixi perseguint el seu somni. Si voleu seguir-la o veure la seva bibliografia completa podeu consultar el seu blog http://librosy3.blogspot.com/