Hoste de creuers

Nom: Eduard Presegué

Edat: 24

Formació: Batxillerat científic, inicis carrera d'informàtica, grau superior de realització audiovisual i actualment estudiant de comunicació.

Experiència: Pintor, aprenent de mecànic, botiga d'esports, cambrer, i actualment professor d’esquí i hoste de creuers al port de Barcelona.

Hoste de creuers: Rebre passatgers que arriben al port o a l’aeroport per fer creuers que surten des de Barcelona, guiar-los fins a l’embarcació, fer el check-in i dóna’ls-hi les targetes d’embarc perquè puguin pujar al vaixell. A la tornada supervisar el desembarcament dels passatgers, ajudar-los a trobar les seves maletes, i guiar-los perquè arribin bé a l’aeroport.

Entrevista

• Com has arribat a ser hoste de creuers? Tot va començar quan treballava a una botiga d’esports durant els dissabtes mentre ho combinava amb ser professor d’esquí durant els hiverns, i vaig voler buscar una feina amb la que pogués guanyar-me millor la vida la resta de l’any. Una amiga em va recomanar i vaig entrar a l’empresa gràcies a un canvi d’estructura del personal. Vaig començar a compaginar-ho no tan sols els caps de setmana sinó també durant la setmana. M’agrada molt la feina i em permet guanyar-me la vida bé mentre ho combino amb l’esquí.

• Què cal per ser hoste de creuers? Sempre et demanaran anglès, perquè el passatge és bàsicament americà i britànic. També hi ha alemanys i espanyols, però en menys nombre. També et cal ser pacient, positiu i obert a la gent. Has de buscar motivacions, pots aprendre molt parlant amb la gent, i estar disposat a quedar sempre bé amb la gent encara que tinguis un mal dia. La gent amb la que tractis marxa de vacances i volen passar-ho bé, i la teva feina és contribuir això, a més, moltes vegades no tenen temps per visitar Barcelona i el teu tracte serà la imatge que s’emportaran de la ciutat.

• Com és un dia laboral rutinari? Arribar a les 6.30 al matí per esmorzar amb el companys i fer el brífing (informe de la operació del dia), després comença l’acció. Comencem amb el desembarcament, que consisteix en ajudar a la gent amb les maletes i dirigir-los cap als autobusos que van a l’aeroport, i als que van per lliure informar-los d’on agafar un taxi i com moure’s per Barcelona.
  A les 10 del matí comencem amb l’embarcament, que és la operació més llarga i dura fins les 3 o 4 de la tarda. Quan arriben els passatgers els hi hem de recollir la informació, organitzar les files per fer el check-in comprovant els passaports, visats, pendents dels menors d’edat. Després d’entregar les targetes d’embarc els dirigim cap a l’entrada del vaixell, ja que la terminal és gran i de vegades es perden (riures). Intentem que facin els mínim de cues i que no hagin d’esperar, fer el check-in i que puguin pujar al vaixell el més aviat possible. També els assessorem si volen visitar Barcelona. Sempre hem de tenir els passatgers informats i dirigir-los una mica com si fossin ovelletes i que no es perdin (riures), pendents del que puguin necessitar, i sobretot evitar que es facin cues, a ningú li agrada que hi hagi cues, ni a ells ni a nosaltres.

• Què és el que més t’agrada? Sobretot la possibilitat de conèixer molta gent. Sempre hi ha els passatgers típics que són oberts,  que els hi caus bé, que t’expliquen coses i et parlen dels seus països, maneres de fer... També m’agrada molt l’ambient que hi ha entre els companys. En el cas de Barcelona hi ha molta gent jove de molts països diferents, gent que com jo potser no pensaven que viurien del turisme i aprens molt... hi ha de tot i t’hi trobes bé, hi ha molt bon ambient de treball. Encara que fossin 10 o 12 hores de feina, les faria de bon grat.

• Què és el que menys t’agrada? Les esperes. Ja sigui per problemes de les arribades de vols o d’autobusos es creen esperes en les que estàs inactiu i es fan llargues, però alhora has d’estar atent perquè pot arribar la gent en qualsevol moment i estàs una mica en tensió, una mica aborrit... i es fa llarg. Algú diria llevar-se d’hora però per a mi no es un problema aixecar-se a les 6.30 del matí. El que menys m’agrada són els moments en els que no hi ha feina justament (riures).

• Què diries als futurs hostes de creuers? Que s’ho agafin amb ganes, que no els faci por llevar-se d’hora i que vagin amb ganes de passar-ho bé i intercanviar experiències i idees tant amb els passatgers com amb els companys. Sobretot les ganes de passar-ho bé, perquè l’actitud de complir la feina que toca fer i marxar no encaixa amb aquesta feina.

• Alguna anècdota que vulguis compartir relacionada amb la teva feina? Hi ha moltes anècdotes (riures). Com ara un dia que va arribar un vaixell, ni direm quin, que tenia problemes elèctrics i hi havia gairebé 2.000 persones a la terminal esperant. Vam haver de fer el check-in manualment perquè els ordinadors no funcionaven, i la gent estava molt neguitosa per l’espera i perquè no podien pujar al vaixell. Es llençaven contra els cambrers que portaven coses per menjar (riures).
  O el típic passatger que t’escridassa perquè no troba la seva maleta, com un que es queixava que la seva maleta no havia arribat a l’aeroport  i estava convençut que  l’havia posat dins l’autobús, i resulta que al final estava encara al port perquè l’home s’avia confós i no havia agafat la seva. Desprès truquen per disculpar-se, alguns s’humilien i d’altres fan com si res (riures).
  Amb els companys també fem bestieses i tenim moltes anècdotes, mai de cara als passatgers perquè s’ha de ser professional, però la veritat que si i que ho passem molt bé.